Joaquim Bosch és un jutge vocacional de llarga trajectòria i ha realitzat nombroses investigacions i tasques importants com a docent de magistrats en el pla estatal del Consell General del Poder Judicial. Actualment és decà dels jutges a Montcada, col·labora sovint en publicacions; també en la secció d’opinió de diversos mitjans de comunicació i participa com expert judicial en programes de televisió com Al rojo vivo de La Sexta, Las Mañanas de Cuatro, El Intermedio de la Sexta, Espejo público d’Antena 3 o Más Vale Tarde de La Sexta.
Cal destacar l’actitud davant certes situacions polítiques adverses en les quals s’ha mostrat ferm i equànim; gest que justifica el seu compromís com a portaveu de l’organització Juezas y jueces para la Democracia (2012-16).
Recentment ha publicat el llibre La patria en la cartera, una reflexió ben documentada sobre el trajecte i la justificació de la corrupció a l’Estat Espanyol des del franquisme fins a l’actualitat.
P: Quins són els motius de l’ascens de l’ultradreta en l’Estat espanyol?
R: El discurs social de l’extrema dreta s’alimenta d’inseguritats, en especial en matèria d’igualtat. Els valors més immobilistes s’inquieten davant la creixent igualtat entre dones i homes, la qual cosa no agrada a les mentalitats tradicionals. El mateix passa amb la igualtat per raons d’orientació sexual o de procedència geogràfica. La resposta és el masclisme, l’homofòbia, la xenofòbia. També els canvis tecnològics han provocat
una ruptura de l’anticestat-nació, que ha portat a unes fronteres
no tan marcades. Això ha generat noves formes d’afirmació nacional, de vegades emotivament irracionals. No es tracta d’un fenomen únicament espanyol.
P: Després del posicionament de l’ultradreta
en els centres de secun- dària, amb la demanda de pin parental, creus que la llibertat de càtedra pot estar en perill?
R: És perillós un discurs que diga que els progenitors poden imposar sempre formes d’educació i impedir altres. Això resulta contrari a la llibertat de càtedra i al dret a l’educació dels menors. Un estudiant por tindre uns progenitors contraris als drets humans. Precisament l’educació pública és un espai comú que permet unificar els valors dels drets humans i posarlos al servei dels estudiants. Una mare o un pare que utilitza un pin parental per a inculcar idees negatives als menors no està defensat el dret
superior dels fills a desenvolupar lliurementla seua personalitat. I els drets dels menors sempre estan per davant de les idees particulars dels seus progenitors.
P: Com justificaries el desencant polític general dels joves?
R: És una crítica comuna en totes les èpoques. És veritat que potser ara és més acusada i està relacionada amb les nombroses formes d’evasió mental que aporten les noves tecnologies. Al mateix temps, ens trobem amb situacions per a la gent més jove de moltes incerteses de futur i d’enorme precarietat
en l’àmbit econòmic. Ha empitjorat la situació en relació amb generacions anteriors. I si els joves no s’impliquen per a reclamar la millora de les seues situacions, resulta previsible que els
polítics ignoraran els seus problemes.
P: Joaquim, alguna anécdota descoberta en el procés d’elaboració del llibre sobre la corrupción que supere a la ficció…
R: M’han cridat l’atenció algunes conductes de polítics amb exagerada falta de principis en relació amb els més vulnerables. Per exemple, el cas de l’alcalde d’Oriola que va rebre un donatiu de les monges carmelites per als pobres i va decidir quedar-se amb els diners. O el conseller de la Generalitat que gestionava ajudes per a gent necessitada en Haití i va desviar els diners a patrimoni privat. L’escriptor Ferran Torrent explica que fa novel·les de ficció sobre la corrupció valenciana perquè si contara la veritat ningú no la creuria.